El nom d'Eugène (o Eugeni) Lanti és conegut per algunes persones en ambients literaris tot just per una circumstància casual, l'aparició del seu nom a la novel·la “Rayuela”, de Julio Cortázar (si no te n'havies adonat, no et preocupis, després et diem on).
I, tanmateix, la seva figura és molt interessant. Lanti va ser el cofundador i líder de l'Associació Anacional Mundial, o, en el seu idioma original, l'esperanto, Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT), l'associació de treballadors esperantistes, i el teòric d'una doctrina nova, l'anacionalisme, que pretenia l'eliminació del concepte de nació com a idea rectora de l'organització social.
El nom real de Lanti era Eugène Adam, i va néixer en una petita localitat normanda el 1879. Fill de camperols pobres, es va traslladar a París, on va treballar com a obrer manual.
En la seva joventut va ser molt influït per idees anarquistes, en l'entorn de les quals va ser relativament actiu, i va mantenir contactes amb alguns teòrics de l'anarquisme i el radicalisme francès, com Faure, Ner o Barbusse.
Durant la primera guerra mundial, va ser mobilitzat i va servir com conductor d'ambulàncies, i allò que va veure l'afermà en el seu rebuig al nacionalisme i a la guerra. Fou en aquells anys quan va tenir els seus primers contactes amb l'esperanto i va aprendre la llengua. També va començar el seu contacte amb el comunisme, sota la influència, habitual en aquells anys, de la Revolució Russa.
En tornar de la guerra, va prendre contacte amb el moviment obrer esperantista, que havia fet els seus primers passos en els anys immediatament anteriors a la guerra, però que aleshores es trobava desorganitzat. El 1919 va ser nomenat redactor del butlletí de l'associació francesa, Le Travailleur Esperantiste, on va mostrar per primera vegada el seu talent literari i la seva capacitat de treball.